Signatura d'una convencion-quadre per la formacion dels ensenhaires dels establiments immersius en lengas regionalas
L’Institut Superior de las Lengas de la Republica Francesa (ISRLF) que regropa 6 lengas (alsacian-moselan amb ABCM-Zweisprachigkeit, basc amb Seaska, breton amb Diwan, catalan amb La Bressola, còrs amb Scola-Corsa e occitan amb Calandreta) signèt lo 13 de mai passat una convencion amb lo malhum dels INSPEs (Instituts de formacion dels professors de las escòlas).
Aquela signatura se faguèt a l’Ostal de las Universitats a París, pel president de la ret dels INSPÉs e director de l’INSPÉ de Paris, Alain Frugière, e pel president de l’ISLRF, Joan-Loís Blenet, en preséncia de la presidenta d’A.B.C.M. Zweisprachigkeit, Karine Sarbacher, e del director de Diwan, Gregor Mazo. I participava tanben la vice-presidenta, directritz de l’INSPÉ de la Réunion, Sandrine Marvilliers, e de la delegada generala de la ret, Anne-Lise Rotureau.
Lo malhum de las escòlas associativas immersivas precisa qu’amb “la reforma de la formacion iniciala dels ensenhaires de 2013, la creacion dels ESPEs e l’entremesclada faita entre concors e Master MEEF, aquela formacion es condicionada a l’existéncia d’una convencion entre l’ISLRF e un ESPE primièr, puèi amb los novèls INSPEs. Las dificultats encontradas dempuèi qualques annadas per d’unas lengas seràn aplanadas per la Convencion quadre entre la ret dels INSPEs e l’ISLRF que valida un Master MEEF lenga regionala en immersion.”
De dificultats èran estadas en efièit a còps rencontradas per far validar las formacions dels professors dels establiments escolars associatius. Aquela convention pluriannuala ofrís doncas una reconneissença juridica fòrta d’aquelas formacions.
Per rampèl, la circulara ministeriala de decembre 2021 a precisat lo quadre dins lo cal se podiá, dempuèi la loi Molac del 21 de mai de 2021 e la decision del Conselh Constitucional, utilizar lo metòde dit “per immersion” dins totes los establiments que relèvan del servici public d’educacion, que sián los establiments publics, los establiments associatius o encara los establiments privats confessionals contractualizats.
