Quau son los qui parlan occitan ? Quant son ? Perqué utilisan la lenga occitana ? Com l’an apresa ? E la transméten e perqué ? Qu’en pensan los qui ne la parlan pas ? Autant de questions a las quaus l’Ofici public de la lenga occitana tend a portar responsas après lo lançament d’una enquèsta sociolinguistica màger.
Menada en tres etapas, pòrta sus la transmission, los usatges e las representacions de la lenga occitana sus un espaci larg :
- en França, suus territòris occitanofònes de Novèla-Aquitània e Occitania,
- en Espanha, a la Vath d’Aran.
Partenaris numerós, notadament financièrs, pòrtan lo lor sostenh a l’Ofici dens aqueth caminament que se vòu federatiu e ambiciós.
1èira etapa, una enquèsta quantitativa per conéisher la situacion globala de la lenga
La debuta de l’annada 2020 es estada marcada per lo lançament d’una enquèsta quantitativa de tria per conéisher la situacion de l’occitan, purmèira etapa d’aqueth projècte a gran escala.
Pilotada par l’Ofici en partenariat damb lo GECT Novèla-Aquitània/Euskadi/Navarra[1], s’inscriu dens lo quadre d’un projècte europeenc Poctefa 2014-2020. Sa realisacion es estada balhada, capvath un mercat public, a un prestatari especialisat. Las òbras començèren au mes de genèir e s’acabèren fin de heurèir de 2020. Aquesta enquèsta transfrontalèira s’espandít suus 22 departaments deu territòri de l’Ofici atau com a la Vath d’Aran (Principat de Catalonha, Espanha).
8 000 personas estúren donc interrogada sus la lora coneishença de l’occitan, lor practica e representacion de la lenga. Los escambis telefonics estúren iniciats en francés/espanhòu, pui perseguits en occitan, pr’aus qui declarèren mestrejar la lenga, per fin de testimoniar de lor occitanofonia.
Autanlèu la prefiguracion deu projècte, un comitat de pilotatge acompanhèt l’avançament de las òbras, tau com previst dens lo plan d’accion de l’Ofici. Se compausa d’un collègi scientific (experts en sociolinguistica, dialectologia, estatistica…) e d’un collègi de partenaris institucionaus e associatius (Estat, Regions, Departements, Parc naturau regionau, operators estructurants…). L’objectiu es de considerar au melhor las esperas deus diferents partenaris, de beneficiar de la lora expertisa pluridisciplinària e d’optimisar la portada de l’enquèsta. Lo comitat s’amassèt mantuns còps a l’entorn deu quadratge de la metodologia de seguir : escantilhons de populacion a interrogar, definicion deu questionari d’enquèsta, analisi estatistica…
Au cap de la prima de 2020, las resultas reculhidas permeteràn d’actualisar e de comparar las donadas de las enquèstas menadas en 2008 e 2010 en ex-Aquitània e ex-Mieijorn-Pirenèus. Ofriràn atau pr’au purmèir còp donadas armonisadas au parat d’un territòri màger e transfrontalèir.
Constituirà una vertadèira aisina d’ajuda a la decision dens l’encastre de la mèsa en òbra d’una politica linguistica eficaça, per l’Ofici mes tanben per sos partenaris.
[1] Gropament Europeenc de Cooperacion Transfrontalèira
Una enquèsta qualitativa (partida 1) per compréner los lhevadèirs d’apropriacion de la lenga occitana
L’Ofici desira dens un segond temps botar en perspectiva las donadas chifradas capvath duas dralhas d’analisis qualitativas complementàrias. Lo purmèir portarà sus la compreneson de las travas e deus lhevadèirs qu’enròdan l’apropriacion de l’occitan en çò de las personas de 15 ans e mei.
Sostenut financèirament per la Region Novèla-Aquitània dens l’encastre d’un aperet a projècte de cooperacion internacionala damb lo Quebec (Canadà), l’Ofici s’es associat damb las universitats de Laval e Trois-Rivières, per menar aquera purmèira partida de l’enquèsta qualitativa devath la forma d’un projècte de recerca.
Au mes de març de 2021, dus cercaires quebequés especialisats en sociolinguistica rescontraràn un panèl d’un seishantenat de personas gessidas deus entertiens telefonics de la partida quantitativa de l’enquèsta. Aqueth entertiens permeteràn d’abordar mei en detalh la relacion que ligan los occitanofònes a la lora lenga, lor nivèu d’estacament afectiu, la question de la transmission de la lenga, mes tanben de compréner las empachas rescontradas per los non occitanofònes.
Las resultas obtenudas permeteràn una melhora coneishença deus blocatges de lhevar e de las oportunitats de favorisar per una transmission e un usatge mei gran de l’occitan, per anar atau de cap a un nombre mei important de locutors.
Una enquèsta qualitativa (partida 2) ciblada sus l’ensenhament de l’occitan
Lhevadèir màger de la transmission de la lenga, la question de l’ensenhament de l’occitan e de la continuitat deus percors pedagogics es cruciau per l’accion portada per l’Ofici. Harà donc l’objècte d’una 2nda partida de l’enquèsta qualitativa, mei ciblada, menada devath la forma d’una tèsi de 3 ans (contracte CIFRE-Convencion industriala de formacion per la recèrca, en partenariat damb l’ANRT -Associacion nacionala recèrca technologia).
Quaus son las representacions associadas a l’ensenhament de l’occitan ? Perqué los parents causissen d’escolarisar lor dròlle en cursús bilingue (immersiu o non) ? Perqué aqueths percors escolars se perseguissen dinc au licèu o au-delà ? Per quinas rasons aqueths percors s’estancan a còps ?
Trobar elements de responsa auprès d’eslhèves (mens de 15 ans) e de lor lors parents es l’enjòc d’aqueth projecte de recèrca, per fin d’arribar a preconisacions a l’entorn deus factors d’escaduda observats.
L’objectiu per l’Ofici e sos partenaris es de melhorar son accion en favor de l’ensenhament de la lenga per una melhora compreneson de sa percepcion.
Las candidaturas per aquera tèsi son enquèra dubertas auprès de l’Ofici public de la lenga occitana.
Lo projècte es estat cofinançat a nautor de 65% pel Fons europèu de desvolopament regional (FEDER) via lo Programa Interreg V-A Espanha-França-Andòrra (POCTEFA 2014-2020), dins l’encastre del projècte IRAKASLEGIAK. L’objectiu del POCTEFA es de reforçar l’integracion economica e sociala de l’espaci frontalièr Espanha-França- Andòrra. Son ajuda es concentrada sul desvolopament d’activitats economicas, socialas e environamentalas transfrontalièras pel biais d’estrategias conjonchas que favorizan lo desvolopament durable del territòri.
